Biologia molecular dels Flavivirus.

Els membres del gènere Flavivirus són virus embolcallats, a més de la capa de proteïna que envolta el material genètic posseeixen una coberta addicional, que consisteix en una bicapa lipídica amb proteïnes embegudes en ella.

Com es veu a la imatge, el RNA està rodejat per una càpside de proteïnes (lo que conjuntament s’anomena nucleocàpside) i envoltant aquesta trobem la bicapa lipídica. Vegem amb més detall la seva composició:

–Embolcall:  fa uns 37-50nm de diàmetre i és la que li dona al virus la seva aparença esfèrica. Aquesta capa serà la primera en entrar en contacte amb l’hoste, per lo que les seues proteïnes tindran funcions important de cara a la infecció. Com hem dit abans es tracta d’una bicapa lipídica (que el virus obté de la cèl·lula hoste) amb proteïnes, les quals són:

Proteïna E (envelope, embolcall): es presenta a la membrana formant dímers, ancorats pel seu extrem C-terminal. Aquesta glicoproteïna és la principal proteïna de l’embolcall i té bàsicament dues funcions: l’ancoratge a la membrana cel·lular de l’hoste, i la fusió de membranes amb ell, funcions que fan que aquesta proteïna defineixca l’especificitat del virus.

A més, aquesta proteïna es el principal objectiu dels anticossos neutralitzadors (neutralitzen l’activitat biològica dels antígens, a diferència dels altres que solament els marquen) quan el virus entra a l’organisme, i la causant de la hemaglutinació (resposta biològica front als virus que consisteix en l’aglutinació dels glòbuls rojos).

Proteïna M (membrane): es troba en menor quantitat a l’embolcall que la proteïna E, i, a diferència d’aquesta, no està glicosilada. Tot i que al virus madur l’embolcall es compon per l’associació protM/protE, al virió immadur trobem solament el precursor de la proteïna M, la prM, que serà modificada abans d’abandonar l’hoste (perquè els virions que tenen prM en lloc de protM són menys infecciosos). A més, aquesta proteïna sembla que actua com una mena de xaperona, ajudant a la proteïna E a plegar-se correctament.

–Nucleocàpside: es tracta de l’associació de la proteïna de la càpside (varies còpies) amb el RNA, té un diàmetre sobre els 25-30nm i té forma icosaèdrica (20 cares, cadascuna de les quals està formada per 3 unitats de la proteïna de la càpside).

Proteïna C (càpside): és una proteïna menuda i molt bàsica, per la qual cosa s’uneix molt fortament al RNA. Es troben moltes còpies d’aquesta a la nucleocàpside. La seva funció es estabilitzar el RNA.

A més de les proteïnes que formen les diferents capes del virus, el genoma del virus (del que parlarem en la següent entrada) codifica per a 7 proteïnes no-estructurals (NS1, NS2A, NS2B, NS3, NS4A, NS4B i NS5) que estan involucrades en la replicació del RNA.

Esta entrada fue publicada en Generalitats. Guarda el enlace permanente.

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *